Via prescindible on només trobem un primer llarg de corda interessant. La resta aprofita la veïna Francesc Sunyol primer per acabar sortint per una darrera tirada força discreta. Aproximació: Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església…
La Maria Antònia-Estrems és una via meravellosa. Oberta fa més de 70 anys esdevé una bonica aventura en un escenari grandiós. Molt poc equipada, haurem d’afinar l’olfacte per no perdre massa el camí. No obstant el recorregut permet diferents variants, que a poc a poc permeten guanyar metres de la manera més clàssica possible. Una…
L‘Homedes és una de les escalades més paradigmàtiques del Pedraforca. Oberta l’any 1935, devia ser tota una aventura, amb un final més que tràgic. Avui en dia és una de les vies més sol·licitades del Pedraforca, amb un traçat ben elegant per lògic, trobant en tot moment per allà on s’ha d’anar, enfilant-se al capdamunt…
A les beceroles de l’escalada al nostre país hi destaquen per audaces les primeres dels germans Estorach. Malgrat que la Directíssima Estorach al Pollegó Inferior és una variant de la Cañellas-Faus, oberta uns mesos abans, arrodoneix el traçat dotant-lo de la contundència que el fa avançat a la seva època, esdevenint així un bon repte…
La Font és un compendi d’escalada clàssica, un camí ple de lògica que ens mena de manera inexorable fins al cim del Pollegó. Una via que sempre ha estat allà, fins i tot abans de ser oberta, esperant que algú la resseguís. I el fet de resseguir-la esdevé tot un plaer per les ànimes enfiladisses…
La Serra de Queralt esdevé vers el sud un mirador privilegiat de la comarca del Berguedà. Lloc altament humanitzat hi destaquen uns quants sectors d’escalada esportiva al mateix peu del camí. En un d’aquests (Mirador de garreta), hi trobem la Queraltina, itinerari de 3 tirades envoltada de vies esportives. Es tracta d’una via “fabricada”, on…
Desmarcant-se de la tendència imperant a la zona l’Aromes de Malanyeu proposa una altra manera d’enfilar-se a la paret, més sincera, més autèntica. La via, tota una declaració d’intencions, aprofita les possibilitats del pany i brinda l’oportunitat d’entrar en el joc de l’auto protecció. Que diferent seria el sector i s’hagués estat més honest i…
La Cerdà-Albert fou de les primeres vies obertes a la Dent de Cabirols, amb un traçat clàssic i ben resolt. S’inicia a un evidentíssim diedre per després travessar tota la placa de la part central de la Dent. Per assolir el cim aprofitem la Canal SAME, un traçat d’escassa dificultat, excusa per arrodonir la jornada….
La dels Senzills és segurament una de les vies més repetides de la matxucada Paret del Devessó. Amb un traçat força engrescador, aprofita àvidament el calcari de primera qualitat que ofereix aquest singular frontis. Totalment equipada, hi trobarem una escalada ràpida, amb passatges interessants a totes les tirades. Sens dubte una opció recomanable quan no…
Via sense massa història, busca l’espai lliure donant com a resultat dos primeres tirades bastant absurdes. Després la cosa millora, amb una bonica quarta tirada. Pràcticament equipada. Aproximació: Des del refugi Lluís Estasen prenem el camí que porta cap a l’Enforcadura; al cap d’uns minuts trobarem la tartera de la Dent de Cabirols, la creuem…
L‘Àngel Borràs no deixa de ser una més de les moltes vies que trobem a la crivellada paret del Devessó. Com totes, aprofita amb avarícia el peculiar calcari d’aquest singular frontó del Berguedà per traçar-hi una línia irregular, amb una primera part excel·lent i un final per oblidar. L’equipament, com a la majoria de vies…
A la sobre-explotada Paret del Devessó encara hi ha qui troba espai per encabir-hi més vies. Una de les darreres és l’Adeu Espanya, via de grau molt moderat, bonica i equipada. La via puja cercant l’espai lliure entre la Badalona i la Dels Senzills. Hi destaca la tercera tirada que aprofita amb avarícia espai lliure…
La Farigola Indòmita enllaça dues vies: a la part inferior la Tal faràs, tal trobaràs, itinerari de concepció clàssica que solca amb dos tirades delicioses les plaques que menen al bosc penjat; i l’esportiva Gruyère, que encerta un llarg sensacional, on la continuïtat i la bona roca fan gaudir de valent. Una integral ràpida, que…
L‘Epirimountains és un agradable itinerari que es caracteritza per estar completament equipat amb molts espits i absent de passos difícils obligats, no obstant l’escalada hi és mantinguda en un grau molt agradable. 3 llargs sobre-equipats on tot allò que supera el IV+ pot fer-se en A0 i on només ens caldran una dotzena de cintes…
Novament Malanyeu ens rep càlid i acollidor, aquest cop per repetir la discreta Francesc Suñol; via generosament equipada, que serpenteja entre boscos penjats, boixeres i savines cercant certa continuïtat. El rocam excel·lent, amb els forats i cantells tant característics d’aquesta paret, farà que passem una bona estona, gaudint de la tranquil·litat tant característica d’aquest raconada,…
D‘una bellesa primaria, la Civis-Genís encerta el camí més senzill per guanyar la Dent de Cabirols, resultant una via atlètica, elegant i d’un grau força moderat. El rocam, compacte i agraït en preses, dóna la confiança suficient per afrontar els nombrosos passos atlètics, que no difícils, xalant de valent. La via es troba pràcticament equipada…
El bucòlic Malanyeu sempre ens rep agraït, oferint-nos la calidesa de la seva roca tant particular, encara que sigui per fer una via amb tant poca substància com la Badalona. Només destacar el primer llarg, amb una secció central prou tècnica i mantinguda, que ens demanarà certa col·locació. La resta és pura excusa per arribar…
Aquesta combinació és sens dubte una de les vies més repetides a Malanyeu. Les raons? Mantinguda de dalt a baix en un grau força agradable, rocam de primera i sobretot un equipament més que generós… Motius suficients per apropar-nos a gaudir d’aquest calcari tant especial, torrant-nos al sol mentre deixem l’aventura a peu de via.
La Directa Estel, situada a la Roca Gran d’en Ferrús, és tota una lliçó de lògica i bon saber fer del seu aperturista, el malaurat Ignasi Cisa. La via guanya l’imponent pilar sud-est, cercant les debilitats de la paret, sense abusar mai de les expansions, fet que li dona caràcter i categoria a l’escalada. Una…
La Montse Curto és una senzilla via de tres tirades que, sense gaires pretensions, va cercant el terreny més noble entre la vegetada banda oest de la Paret del Devessó. La bona roca sobre plaques inclinades ens farà gaudir d’una escalada sense preocupacions, permetent-nos assaborir aquest bucòlic racó del Berguedà.
A la part central de la Paret del Devessó trobem aquesta via, que reuneix els ingredients necessaris per gaudir d’una escalada prou interessant: verticalitat, continuïtat, grau moderat i bona roca en general. Conta amb passatges força bonics i també amb algun tram un pèl il·lògic, fet que no li resta però, encant a la via.
El bosc amb les diferents tonalitats de verds i grisos pròpies de l’hivern, les vaques pasturant plàcidament prop del rierol i els masos talment trets d’un pessebre ens donen la benvinguda quan arribem a Malanyeu. La contrada, del tot entranyable, ens ofereix una paret amb un calcari de molt bona qualitat, vertical i que a…